La reducció pressupostària incidia directament sobre el capital disponible. La qual cosa implicà, no únicament el nombre d'hores d'un professional, com varem apuntar en una altra entrada a aquest blog, sinó a més l'eliminació d'aules petites, i per tant la desconfiguració de grups reduïts, més respectuosos amb l'individu, en favor de la conformació d'aules amb grups de 30 o més alumnes.
En el moment de distribuir els alumnes per començar el nou curs per tant, ja sabien que degut a la reducció del pressupost havien de reubicar tots aquells alumnes que fins al moment havien gaudit d'aquesta mesura d'adaptació pròpia del centre, que ara desapareixia del seu elenc de possibilitats.
Que aquests alumnes es trobessin ubicats en grups petits no era resultat del pur atzar. Sinó com a resultat d'una reflexió profundament respectuosa amb la seva idiosincràsia. Coneixien el seu tarannar i sabien que la seva ubicació en el sí d'un grup petit afavoriria el seu procés d'aprenentatge, l'aprofitament per tant estava assegurat. D'altra banda però, també intuïen que la seva reubicació en la gran aula, podria comportar resultats desfavorables per a l'alumne. Les diferències individuals són més difícils de tractar en macroaules on, fàcilment poden passar inadvertits.
Es trobaven ara assistint a la confirmació del què en alguns dels casos havien imaginat que podria ocórrer. El que provoca encara més patiment, si cap.
Quelcom que encara s'agreujava més en aquells casos en què l'assignació de Plans Individuals no havia estat acceptat per l'alumne. “No li veuen l'avantatge sinó l'excusa per abandonar-se més” (comentà una docent) i, finalment.... complir amb la profecia que, a l'inici de curs, havia estat pronosticada pels docents.
Coincidim en pensar en l'adolescència com una etapa difícil, en què hom conformem la nostra personalitat. No en va Cardús s'hi adreça com “l'edat sense perfil...una realitat desordenada, sense classificar”1(Cardús, 2000) La importància del grup d'amics, enfront dels pares, o la figura de l'adult més aviat relegats a un segon terme, sota continu qüestionament. Quelcom que ens incomoda.
Però sovint aquesta etapa evolutiva queda associada a un plegat de comportaments conflictius que l'estigmatitzen i amaguen la realitat normalitzada d'una majoria. Malauradament, els contextos desafavorits que els emmarquen i configuren la seva realitat, no faciliten el canvi en positiu.
Però bàsic, és que hem de partir del seu consentiment per avançar.
Intuïm en el relat, igual que ho varem sentir al bell mig d'aquella reunió com, en certa forma, un cert sentiment d'impotència, de lament, s'estenia per la taula d'aquella petita habitació llòbrega de parets descontxades, arribant a cadascun dels asseguts al seu voltant.
Aleshores s'em va ocórrer la necessitat d'una catarsi amb trets de reformulació i redefinició! Clar que el meu paper en aquestes reunions és estrictament de convidat de pedra, sense veu ni vot.
Sovint però hem treballat des de la perspectiva d'un assessor, la missió del qual és aconseguir que el centre educatiu es desenvolupi al màxim de les seves potencialitats. I, encara que entenem que l'assessor no és cap Superman ni el Mag Merlin, sí que s'ha de plantejar la seva actuació incidint en la Zona de Desenvolupament Potencial de la institució educativa. Per tal d'ajudar-lo a avançar des de la seva Zona de Desenvolupament Institucional2.
Seguint a Monereo, aquest treball implica
- Partir de les concepcions prèvies dels professors respecte dels processos d'ensenyament-aprenentatge, currículum, pràctiques educatives i model organitzatiu de gestió.
- Auxiliar l'equip directiu a prendre decisions ajustades als objectius que es volen assolir. Dedicant una especial atenció al Projecte Educatiu de Centre, Projecte Curricular, Reglament de Regim Intern,..
- Afavorir l'eficàcia de les reunions, corresponsabilitzant els integrants del compliment dels acords presos, del seguiment de les actuacions iniciades, de l'avaluació,...
- Facilitar la creació de xarxes de comunicació entre tots els agents de la comunitat educativa i la seva fluïdesa
- Ajudar els docents a analitzar i reflexionar de forma conjunta la seva pràctica quotidiana amb la finalitat de potenciar la significativitat dels aprenentatges.
- Avaluar els alumnes per valorar els ajuts necessaris (establint una priorització d'ús dels recursos) I Sempre que sigui possible, propiciant els suports ordinaris per sobre dels extraordinaris. I, finalment,
- Promovent l'autonomia professional dels professors
1Cardús, S. (2000) ”El desconcert de l'educació. Les claus per entendre el paper de la família, l'escola, els valors, els adolescents, la televisió... i la inseguretat del futur” Barcelona: La Campana
2Monereo, C. (Coord.) (2003) Models d'Orientació educativa i Intervenció Psicopedagògica. Barcelona: UOC (pag.33 i ss.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada