Una Intervenció psicopedagògica amb perspectiva sistèmica

 “En la sociedad global de la información telemática que nos toca vivir cabe distinguir, en mi opinión, al menos tres círculos claros de mutua interdependencia y relativa autonomía: el individuo, el grupo cultural y la colectividad humana”¹

En un assessorament col·laboratiu o educacional constructiu, es considera els diferents àmbits d'intervenció com a sistemes de diferent nivell de complexitat i extensió, ja que estan formats per un grup d'elements interdependents que operen conjuntament cap a un propòsit comú. Alumne, mestre i continguts conformen el triangle interactiu i, formen part i els conté un entorn molt més gran al que afecten i que els afecta. A l'hora, el sistema centre és també el contingut d'un macrosistema social, polític i cultural en què s'insereix, la comunitat en què es troba immers, amb qui interactua.

Hi ha poques oportunitats en què s'explicitin les relacions establertes entre la Comunitat i la seva Escola. El projecte de col·laboració ciutadana engegat per les integrants de l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic de la zona, n'és un exemple.

Un projecte que es una sacsejada a la comunitat més propera per cercar voluntaris que puguin proporcionar un suport acadèmic, davant les necessitats educatives explícites no cobertes per manca de recursos, com a efecte de la ferotge crisi que patim.

“Un dels objectius principals, no solament dels professors, sinó també de tota la comunitat escolar, és aconseguir de manera gradual una autonomia més gran per prendre decisions sobre com afrontar els problemes que es puguin produir a l'aula.”(Monereo, 2003)

Una de les finalitats d'actuació del psicopedagog és valorar els alumnes per veure el tipus i la intensitat dels ajuts que necessiten per avançar en el seu procés d'aprenentatge. “...I sempre que sigui possible propiciar els suports ordinaris per sobre dels extraordinaris"2. L'ordre que ens proposa Monereo és fer ús en primera opció dels recursos interns del centre (hores de reforç, adaptació de llibres de text, canvis en algunes àrees del currículum). I, han estat innumerables les ocasions en què hem pogut constatar que és així, i els mestres apliquen les adaptacions d'aula, en primera opció, sempre que ho consideren necessari, sense escatimar esforços. 
Els recursos externs al centre, serien els segons a prendre en consideració però, dins el sector educatiu (suport logopèdic, ús de tecnologia o activitats de esbarjo). 
I finalment, els recursos externs no educatius, en què prendriem en consideració la resta de recursos que ofereix la comunitat (sanitaris -CSMIJ, CDIAP,...). 

No tots els usuaris del Servei d'assessorament són objecte de dictamen, i per tant receptors de recursos. Però sí que n'hi ha que agraeixen i agrairien un petit suport en competències bàsiques. L'estadística local ha demostrat que aquells que poden gaudir d'aquest suport avancen de forma favorable en els seus assoliments acadèmics. La qual cosa ja evidencia tints d'èxit.

En circumstàncies anterior, de més bonança econòmica, aquest esforç gaudia d'una compensació econòmica subministrada per l'Administració referent.

En temps de Crisi, es demana SOLIDARITAT. Que ja ens està bé! Si amb això aconseguim que aquells que necessiten una mica de més atenció (individualitzada) l'aprofiten per bé. I, a la llum dels resultats, sembla que així és.

Els temps que corren fan fàcil la troballa d'usuaris necessitats d'aquest gest de bona voluntat! Però, com és de difícil trobar-ne el suport!!!





1Pérez Gómez, A. (1997) Prólogo: El valor de la educación en el diálogo cultural. El legado de Lawrence Stenhouse. En Stenhouse, L. ( 1997) Cultura y educación. (Manzano Bernárdez, P. Traduc.) Sevilla: Kikiriki Cooperación Educativa i MEC. ( El treball original es publicà a 1967)

2Monereo, C. (coord.) (2003) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC (pag.28 i ss)