La visió celestial de la que parlava en una entrada anterior està relacionada
amb la lectura i, el foment que es fa d'aquesta a l'escola de
primària en què desenvolupo les meves pràctiques.
En
més d'una ocasió, en les diferents llars d'acollida que havia
treballat, havia proposat la possibilitat que els menors més grans
poguessin assistir els més petits en les seves lectures, ni que fos
durant mitja hora cada dia o en un interval de temps regular...
Em
semblava una manera interessant d'afavorir un entrenament del
procediment lector que no únicament afavoria els petits sinó, a
més, als adolescents als que, tot i no tenir absolutament assolit
aquest procediment, participaven de l'experiència com a “experts”,
sota la supervisió acurada d'un educador. Però em semblava una
possible motivació afegida per als adolescents que, a més, els
podia proporcionar l'incentiu per un treball d'autosuperació. A més
de participar de forma productiva en la llar.
Creia
tant en aquesta proposta que més d'un cop havia arribat a redactar
el projecte que ho havia de possibilitar. Malauradament, la proposta
no va trobar mai les oïdes adequades. Però això no és indicador
de “mala idea”.
La
prova de què no deu ser tan mala idea la vaig veure el darrer dia de
pràctiques en què vaig poder observar en diferents racons de
l'escola, parelles formades de nens de cicle superior llegint al
costat de nens de cicle inicial i mitjà. Em va agradar moltíssim!
I, em va alegrar!
“Abans
d'iniciar l'aprenentatge de la lectura, els alumnes i les alumnes
tenen a l'abast una notable competència lingüística” 1(Rueda
et al., 2000)
I,
en l'etapa alfabètica hem d'aprendre a relacionar el so amb la
grafia. El que s'anomena via fonològica. Però, no es tracta
únicament d'adquirir unes regles, sinó que necessitem
automatitzar-les per tal d'operar amb precisió, rapidesa i sense
esforç.
Arribats
a l'etapa ortogràfica, reconeixem les paraules de forma immediata,
el que anomenem, via lèxica. Però per arribar a aquesta
etapa, ha calgut llegir molt i molt, entrenar molt el procediment. I,
a tothom ens ha calgut algú al costat que ens ha corregit quan ho
hem necessitat o, simplement per escoltar-nos.
Són
moltes les accions que es duen a terme en aquesta escola que em fan
pensar que es prenen de forma molt professional la seva feina. I,
penso que pel que fa als mètodes per afavorir entre els seus alumnes
l'adquisició del procediment de lectura, s'explicita molta
dedicació. Més d'un cop hem vist en les reunions de CAD el resultat
de processos laboriosos d'avaluació, a través de les proves Galí i
l'ACL2,
amb les que poden dur un seguiment real dels avenços de l'alumne o,
en l'obtenció dels indicadors a partir dels quals actuar per
millorar.
“No
hay tal vez días de nuestra infancia que hayamos vivido con tanta
plenitud como los que creímos dejar sin vivirlos, los que pasamos
con un libro preferido. Todo lo que, al parecer a los demás les
llenaba, y que nosotros descartábamos como un obstáculo vulgar a un
placer divino: el juego para el que un amigo venía buscarnos en el
pasaje más interesante, la abeja o el rayo de sol molestos que nos
obligaban a levantar los ojos de la página o a cambiar de lugar, las
provisiones para la merienda que nos habían hecho llevar y que
dejábamos a nuestro lado sobre el banco, sin tocarlas, mientras,
sobre nuestra cabeza, el sol disminuía su fuerza en el cielo azul,
la cena para la que era preciso regresar y durante la que sólo
pensábamos en subir y terminar, en seguida, el capítulo
interrumpido, todo eso, de lo que la lectura hubiera debido
impedirnos percibir algo más que la inoportunidad, grababa por lo
contrario en nosotros un recuerdo tan dulce (tanto más valioso para
nuestro actual juicio que lo que leíamos entonces con tanto amor)
que, si todavía hoy hojeamos a veces esos libros de antaño, ya sólo
es como los únicos calendarios que hayamos guardado de los días que
se fueron, y con la esperanza de ver reflejadas en sus páginas las
moradas y los estanques que ya no existen.”3
Perquè,
per poder gaudir de l'experiència de la lectura, tal com ens descriu
Proust, abans hem de recórrer un llarg camí ple de tortuositats i
d'esforços dedicats. Aquells que caracteritzen l'adquisició de
qualsevol procediment. Però, en companyia, són més fàcils de
portar. No us sembla?
1Rueda
Sánchez, M.I., Sánchez Miguel, E. Les dificultats d'aprenentatge
de la lectura i l'escriptura En Sanchez Miguel, E. (Coord.) (2000)
Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica.
Barcelona:UOC
