Receptors...

En una reunió de CAD, la tutora de P4 explicà que els mestres d'especialitat s'havien queixat de forma reiterada dels comportaments d'un nen durant les seves classes. Però, també ens fa saber que el nen amb ella, que és la major part del temps, es mostra “dolç, molt bo i, un pèl tímid...”

Cal destacar a més l'interès de la mestra tutora en aprofitar qualsevol moment de la conversa per insistir en descriure la bona manera de fer d'aquest alumne, absolutament oposada a la descrita pels mestres d'especialitat. Per tant, si més no, resultava significativa la distància que separava la descripció del comportament del nen entre uns i l'altra.

A la setmana següent, la psicopedagoga tenia concertada una entrevista amb la tutora per parlar de les possibles actuacions adreçades a la millora del comportament d'aquest alumne. Havia preparat material per promoure la intel·ligència emocional en el grup de referència del nen, i per tant, amb el nen com a part d'aquest grup en què es troba immers.

Penso que l’assessorament en l’àmbit del professorat ha de treballar cap a la comprensió i la consideració dels diferents processos i ritmes dels alumnes, i ajudar al professor a ajudar a l’alumne, posant al seu abast els recursos necessaris per tal d’aconseguir els seus objectius.

I, en el marc d'un enfocament d’assessorament educacional constructiu, en què s'ha de potenciar l’autonomia dels diferents actors del procés educatiu, l'espai dedicat a l'assessorament de la mestra tutora va permetre l'anàlisi i la reflexió sobre el cas concret i, sobre la necessitat de promoure la qualitat de la convivència, i la necessitat de potenciar i millorar la col·laboració entre tots els actors. Doncs, en aquesta situació, es feia necessari analitzar i reflexionar sobre les possibles raons per les quals el nen mostra comportaments tan dispars per tal d'impulsar l'ajut ajustat, en el marc del grup de referència.

Acordem finalment una data per una propera reuníó per tal de valorar el resultat de la reflexió amb els mestres d'especialitats i, la possible incidència de les activitats en el grup-classe, i en el nen objecte de l'actuació, com a conseqüència de la seva posada en pràctica.

Què en penseu?

Recerca d'informació, anàlisi i ... Acció!

Durant el que porto de pràctiques, he tingut oportunitat de participar en diferents accions que, tot just s'han anat duent a terme de forma simultània i que em cal, en explicar-les, contextualitzar-les bé i, reflexionar molt sobre el que és correcte explicar en aquest instrument virtual. No és baladí que aquest mitjà em genera una enorme inquietud i, fins i tot certa angoixa, que m'impedeix expressar-me en el marc de llibertat que em permetria un mitjà escrit, més íntim si es vol. Però aquest serà un tema per treballar en altre moment.

En un cas concret, sorgit d'una demanda de la tutora durant la reunió de la CAD, ens trobem en la fase de disseny d'actuacions per afavorir que l'alumne, ubicat a l'etapa d'educació infantil, participi de la seva experiència d'aula amb plenitud.

Ha estat una de les experiències en què he valorat a fons l'aprés durant l'estudi d'assignatures com Diagnòstic en educació o Estudi de casos.

Concretada la demanda i duts a terme els instruments i estratègies que ens han permès la recollida de la informació que cercàvem, ens trobem en el moment en què cal plantejar les accions que han de possibilitar un bon encaig de l'alumne entre el seus iguals a l'aula.

Un cop elaborada la hipòtesi, la Psicopedagoga ha distribuït la feina, doncs mentre ella dissenya les possibles activitats que serveixin per treballar amb tot el grup-aula, el meu encàrrec gira en torn de l'elaboració d'un sistema d'”economia de fitxes” que bàsicament reforci positivament els bons comportaments, obrint espai per a la reflexió, el penediment i l'elaboració de conductes alternatives. 

Com les conductes que es volen estingir es produeixen no únicament en l'entorn d'aula sinó també en d'altres entorns del context escolar, el sistema d'economia de fitxes pot possibilitar que, en contextos no educatius, sigui fàcil d'aplicar.

He consultat llocs com el que aqui us facilito http://www.psicodiagnosis.es/areaescolar/tecnicasmodificacionconductaaula/economiafichasenclase/index.php, però si algú té algun bon suggeriment....

Sempre a la recerca de què sigui el comportament reforzat positivament el que guanyi en probabilitat de què es repeteixi fins que acabi formant part del repertori de l'alumne. 

Una inquietud

Avui la jornada de pràctiques ha estat genial!! :) Una darrera l'altra han estat totes experiències enriquidores i colpidores que he tingut l'oportunitat de presenciar. 


Com cada dimarts, es celebra la reunió de la CAD. 


Entre les coses que s'han treballat, s'ha expressat  la necessitat de prendre una decisió respecte de si un alumne ha de romandre el proper any, per tal de proporcionar-li un temps extra per a la seva maduració i consolidació. Es reconeix per cada un dels membres presents a la CAD que la decisió és difícil. Ja en una reunió anterior de la CAD es valorà positivament que repetís per proporcionar-li l'oportunitat de consolidar tot el que s'havia treballat fins al moment. Però en aquesta nova reunió, nous arguments es posen a l'abast i, el dubte es sembrat més enllà de la indecisió que plana sobre el seu mestre tutor.


Em cal però esmentar que és justament en aquesta nova oportunitat de reflexió que el tutor expressa trobar-se en un veritable dilema, doncs no sap quina pot ser la decisió més encertada i és quelcom que l'amoïna. Justament reflexiona en veu alta sobre si el coneixement del progrés dels seus antics alumnes, un cop són a l'institut, l'ajudaria en certa manera a prendre la seva decisió, doncs es troba que realment tractant-se d'una decisió que troba tant important i colpidora pels seus alumnes, li caldria poder rebre un retorn de l'evolució d'aquests un cop els ha perdut de vista. Entre altres coses perquè aquesta informació el serviria per aprendre sobre les conseqüències derivades, encara que només sigui en part, de les seves decisions i, per considerar altres possibilitats si es dóna el cas. 


Aquesta reflexió el porta a realitzar una pregunta directa a la psicopedagoga de l' EAP, tot pensant que ella també treballava amb els seus alumnes un cop arriben a l'institut. Però, tot i que la distància que separa les dues professionals és una taula, ella no és la responsable directa de l'orientació psicopedagògica a l' Institut i, tot el que pot oferir és preguntar la companya sobre alguns alumnes concrets. 


Es valora la possibilitat de materialitzar aquest tipus de retorn, tot i que, com sabem, res fa preveure com continua el desenvolupament dels nois i noies, un cop abandonen l'escola. 

Penso que la Psicopedagoga ha rebut una demanda explícita i, per tant, té la possibilitat d' obrir un espai per a la concreció d'aquesta que la permeti tant constatar la informació facilitada pel mestre tutor en el decurs d'aquesta reunió com la concreció dels agents implicats. Disposar de les estratègies necessàries per l'obtenció de la informació necessària ja sigui a través dels professionals que hi treballen directament com la seva contextualització i delimitació, pot funcionar com a guia dels docents en l'anàlisi i reflexió compartida, amb una finalitat clara de contenció emocional, de revisió en equip i de generació de propostes vinculades a l'acció i dilució d'aquesta angoixa. Sota el meu parer el procés de presa de decisions vincula tot l'equip, com a resultat d'un procés de reflexió conjunta i corresponsabilitat.


Per tant, la psicopedagoga té aquí una boníssima oportunitat per promoure la construcció de xarxes entre tots els agents de la comunitat educativa per tal de resoldre una inquietud que de ben segur és compartida. Doncs, diferents centres docents de la ZER envien alumnes cap a l'Institut.

1Mercer, N.(1995) La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos. Paidós. Barcelona

CADs!

Des que vaig iniciar la meva activitat pràctica a finals de febrer que he tingut oportunitat d'assistir a les Comissions d'Atenció a la Diversitat que es celebren cada setmana en una de les escoles de primària de l'àmbit d'actuació de l'EAP.

A les reunions ens trobem el Director del Centre, el mestre d'Educació Especial, els mestres del curs protagonista d'aquella jornada, la Psicopedagoga i la Treballadora Social de l'EAP i, en ocasions, altres professionals amb una vinculació professional específica, entre altres (jo mateixa com a Psicopedagoga de pràctiques :) )

Es tracta realment d'una experiència molt gratificant, doncs, cada setmana hi ha un dia en què els tutors de cada curs aprofiten per comentar sobre la seva experiència d'aula, seguiment dels assumptes pendents (ja sigui de l'evolució d'algun alumne concret en l'atenció de les seves necessitats educatives específiques, de coordinació amb altres recursos de la zona o externs), sobre les possibles necessitats educatives albirades susceptibles d'ésser treballades de forma específica, o la concreció de criteris d'actuació per a l'atenció més ajustada a la diversitat d'alumnes...

Necessitava viure aquesta experiència per contextualitzar les CAD.