La darrera sessió de reforç a la lectoescriptura la varem iniciar amb una mica de conversa a partir de la pregunta Què és el que consideres més important d'aconseguir de la lectura d'un text?1 “He d'entendre el text, la mestra sempre m'ho diu: he d'entendre el que llegeixo”
Com em va semblar una resposta “de la mestra” no vaig considerar oportú continuar el fil engegat si no que vaig intentar treballar el significat de “la imatge mental” a través del modelatge acompanyat de l'explicació. Jo vaig servir d'exemple.
La nostra lectura compartida tot just començava un llibre de Geronimo Stilton, per recomanació de l'alumne. La vaig iniciar jo, amb la lectura del primer capítol, per tal d'explicitar el meu procés de lectura i el paper que juga la imatge que em vaig formant a mida que es desenvolupa la lectura. Com es va formant, a partir de quins elements,... La lectura la fem en veu alta, per tant l'explicitació dels meus processos durant l'acció, també.
En llegir l'alumne el seu capítol i demanar-li que m'ho intentés explicar amb les seves paraules, vaig veure que havia arribat a una conclusió ben diferent del que realment explicava el seu text. En algun moment de la seva lectura havia acceptat com a vàlida alguna inferència que l'havia dut per aquell altre camí. El camí cap una altra conclusió. I, admesa com a vàlida, no s'havia activat cap estratègia d'esmena.
Percebo la importància de la “presa de consciència2” en el procés de comprensió lectora. És el mecanisme que ens informa en tot moment del que estem fent, si ho fem bé, si hem de reconduir la nostra actuació segons l'objectiu que ens hem marcat...
En lectures posteriors, a la recerca d'una possible explicació, vaig parar atenció en un article de Mateos3. Em va sorprendre la seva cruesa en dir
“... Los lectores menos competentes tienen dificultades para supervisar su propia comprensión, o dicho de otra forma, no suelen sentirse incómodos ante situaciones en las que las palabras y/o el texto no tienen mucho sentido y, en consecuencia no suelen hacer nada para intentar remediar los problemas que impiden una buena comprensión del texto” (Mateos, 1991)
Però, escoltant l'explicació de l'alumne del que va entendre del capítol, va perdre el sentit del fil, atorgant-li un altre.
Però, escoltant l'explicació de l'alumne del que va entendre del capítol, va perdre el sentit del fil, atorgant-li un altre.
La detecció de la No consciència implica un treball previ. Sembla que s'ha de saber, per començar, a què cal parar atenció.
En reflexionar sobre el fragment i aquells casos concrets en què no es presenta cap estratègia durant el procés lector perquè no se n'és conscient de què es perdi el sentit del què es llegeix. Vaig veure la necessitat d'anar més enrere en la planificació. Tornar gairebé a l'inici i, elaborar un guiatge4 explícit a través de textos curts i més senzills on realment puguem treballar de forma esmicolada tot el procés de descomposició de les idees del text cap a la comprensió. Un Guiatge en el procés lector, com l'eina d'interacció de l'alumne amb el text de forma pautada.
La lectura de l'article citat em va il·lustrar amb els seus exemples. I, penso que a la propera sessió inclouré la seva proposta de tractament d'un petit text per treballar de forma explícita el procediment. Encara que després continuem i intentem aplicar el procediment a la lectura de Geronimo Stilton. Caldrà veure com respon i si s'hi pot integrar a la planificació inicial de sessions o, si pel contrari, caldrà efectuar adaptacions, redefinicions,...
Considero que aquesta eina de guiatge del procés lector pot proporcionar seguretat l'alumne. Quelcom que penso redundarà en un increment de possibilitats de gaudir d'una bona experiència de lectura doncs, pot proporcionar l'antesala en què l'alumne pugui treballar amb certa autonomia textos del seu gust.
Guia i modelatge poden proporcionar un entrenament extra de les estratègies de lectura, en exposar-se a més tipus de lectura, en altres moments del seu quotidià diferents de l'escolar.
Finalment, el que volem és una bona experiència lectora. Per tant hem de treballar per proporcionar les eines, la disposició, l'ambient,... que la propiciï de forma prioritària.
1 Alonso Tapia, J. I Carriedo López, N. Problemas de comprensión lectora: Evaluación e intervención En Monereo, C. i Solé, I. (coords.) (1996) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Re edición de 2010 Madrid: Alianza Editorial (pag. 351)
2 Barberà, E. Et al. L'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge en les programacions escolars. En Monereo, C. (Coord.) (2009) Estratègies d'Aprenentatge. Barcelona: UOC Mòdul 4 Les estratègies d'aprenentatge en l'àrea de lectura (pàg. 71 i, 88 i ss.)
3 Mateos, M. (1991) Un programa de instrucción en estrategias de supervisión de la comprensión lectora. Infancia y aprendizaje. Nº 56 pp. 61- 76
4 Barberà, E. Et al L'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge en les programacions escolars. Les estratègies d'aprenentatge en l'àrea de lectura En Monereo, C. (Coord.) (2009) Estratègies d'Aprenentatge. Barcelona: UOC (pàg. 71 i, 88 i ss.)
En reflexionar sobre el fragment i aquells casos concrets en què no es presenta cap estratègia durant el procés lector perquè no se n'és conscient de què es perdi el sentit del què es llegeix. Vaig veure la necessitat d'anar més enrere en la planificació. Tornar gairebé a l'inici i, elaborar un guiatge4 explícit a través de textos curts i més senzills on realment puguem treballar de forma esmicolada tot el procés de descomposició de les idees del text cap a la comprensió. Un Guiatge en el procés lector, com l'eina d'interacció de l'alumne amb el text de forma pautada.
La lectura de l'article citat em va il·lustrar amb els seus exemples. I, penso que a la propera sessió inclouré la seva proposta de tractament d'un petit text per treballar de forma explícita el procediment. Encara que després continuem i intentem aplicar el procediment a la lectura de Geronimo Stilton. Caldrà veure com respon i si s'hi pot integrar a la planificació inicial de sessions o, si pel contrari, caldrà efectuar adaptacions, redefinicions,...
Considero que aquesta eina de guiatge del procés lector pot proporcionar seguretat l'alumne. Quelcom que penso redundarà en un increment de possibilitats de gaudir d'una bona experiència de lectura doncs, pot proporcionar l'antesala en què l'alumne pugui treballar amb certa autonomia textos del seu gust.
Guia i modelatge poden proporcionar un entrenament extra de les estratègies de lectura, en exposar-se a més tipus de lectura, en altres moments del seu quotidià diferents de l'escolar.
Finalment, el que volem és una bona experiència lectora. Per tant hem de treballar per proporcionar les eines, la disposició, l'ambient,... que la propiciï de forma prioritària.
1 Alonso Tapia, J. I Carriedo López, N. Problemas de comprensión lectora: Evaluación e intervención En Monereo, C. i Solé, I. (coords.) (1996) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Re edición de 2010 Madrid: Alianza Editorial (pag. 351)
2 Barberà, E. Et al. L'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge en les programacions escolars. En Monereo, C. (Coord.) (2009) Estratègies d'Aprenentatge. Barcelona: UOC Mòdul 4 Les estratègies d'aprenentatge en l'àrea de lectura (pàg. 71 i, 88 i ss.)
3 Mateos, M. (1991) Un programa de instrucción en estrategias de supervisión de la comprensión lectora. Infancia y aprendizaje. Nº 56 pp. 61- 76
4 Barberà, E. Et al L'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge en les programacions escolars. Les estratègies d'aprenentatge en l'àrea de lectura En Monereo, C. (Coord.) (2009) Estratègies d'Aprenentatge. Barcelona: UOC (pàg. 71 i, 88 i ss.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada