Escales... Cap al coneixement!

Dimarts vaig tenir oportunitat de passar les darreres proves de les Escales Mc Carthy¹ . Ja havia tingut altres ocasions de presenciar la psicopedagoga efectuant el passi a d'altres nens. Però, aquest cop prenia jo l'alternativa i, per tant, me les vaig haver de preparar prèviament. Eren poquetes proves però, no era qüestió de no seguir de forma acurada les indicacions que les Escales Mc Carthy recullen per a cada una de les proves. Si es contemplen varis intents, com s'han d'encarar els intents, si s'ha de fer en un temps determinat,... En tot cas, me les vaig treballar prèviament per elaborar-me una imatge mental dels procediments a prendre en consideració per tal de, en el moment de passar la prova, no patir lapsus d'endarreriment per haver de passar una estona refrescant la informació.

Les Escales Mc Carthy són a més una boníssima eina per exposar-s'hi per primer cop a aquest tipus de protocols, doncs tant les proves com el material que les acompanyen tenen un caire lúdic que afavoreix que ràpidament el nen es desfaci de la seriositat i la por generada per la situació diferent de la seva rutina i les intercanviï per un somriure. Perquè pràcticament, juguem!

Ja altres companys han parlat en els seus respectius blogs sobre proves psicomètriques vàries. No abundaré més doncs tot és informació proporcionada de forma molt acurada. Però, sí em cal recomanar als companys que, en la mida que puguin, participin i assumeixin la responsabilitat de dur a terme alguna part de les proves, doncs la perspectiva que s'adquireix és una de ben diferent a la que prèviament, i a través de que llegim en els llibres o en webs especialitzats.

A més, vaig tenir l'oportunitat d'observar l'assignació de valors i els recomptes i, finalment, participar en les conclusions que els resultats finals desvetllaven i, de valorar la informació tant important que romania darrere d'aquelles petites proves. I encara vaig poder valorar més el fet de poder comptar amb temps per dedicar aquestes proves. Doncs es desvetllà informació molt interessant i clau a prendre en consideració en el disseny del treball de reforç posterior.

En el cas concret que treballàvem en aquell moment, vàrem poder observar que tot i presentar uns resultats bastant homogenis, mirats de prop, es podia deduir que totes les activitats en què s'hi trobava implicada la memòria de treball trobaven serioses dificultats per eixir amb èxit. Observant a l'hora que, la correspondència que les Escales Mc Carthy establien en termes d'edat mental, mostraven un conglomerat d'aquelles activitats que havien estat resoltes amb una edat mental de 61/2 anys amb d'altres, sovint les vinculades a la memòria de treball, amb una correspondència d'edat de 3, 31/2 anys.

Tot plegat em va fer pensar que la informació tan acurada que aquesta mena de proves podia proporcionar no s'havia de concentrar tant a encasellar l'alumne sota d'una etiqueta concreta sinó per, en la mida del possible, dissenyar les activitats de reforç ajustades a les seves necessitats que el situïn en el seu grup de referència amb una boníssima experiència d'aprenentatge.

Què en penseu?

1Andreu Barrachina, Ll. (coord.) (2011) Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC