« És
fonamental fer un bon traspàs d’informació entre els centres de
primària i els de secundària per tal de facilitar el coneixement de
les característiques de l’alumnat que s’incorpora a
secundària.»1
Reflexionant
sobre la demanda expressada pel mestre de 6è de primària durant el
desenvolupament de la darrera sessió de CAD, com a resultat del seu
neguit respecte de la seva necessitat d'un retorn d'informació que
permetés clarificar els resultats de depèn quines decisions
preses, i l'evolució d'aquestes tenint en compte també el moment
d'especial vulnerabilitat evolutiva, en plena efervescència de
l'adolescència, situaren la psicopedagoga de l'EAP davant d'una
petició molt explícita.
Contextualitzant
aquesta demanda, des del plantejament institucional que té el centre
en l’atenció a la diversitat, implica, sota el meu parer, parar
atenció en com, en l'actualitat, es gestiona el procés
d'incorporació dels alumnes en el nou centre de secundària, que tot
i estar ubicat en el mateix poble, implica unes altres directrius,
noves maneres de fer des de la direcció del centre...
Les
seves propostes anaven fins al punt de contemplar
inclús reunions físiques de coordinació amb els professionals dels
centres per tal d'especificar de forma exhaustiva el nivell de
competències, els estils d'aprenentatge dels alumnes que marxen, i
que l'Institut ha de rebre. Tot plegat per obtenir una informació
que, en l'actualitat, es desconeix i que es va fer palès durant la
reunió.
En sí,
em resulta si més no, curiosa la demanda perquè, per mi, situa
l'escola en un context públic però que pot, per la situació
geogràfica en la que es troba, la quantitat d'alumnes que ha
d'atendre, i els recursos de què disposa, plantejar-se quasi bé, i
en molts casos ja és un fet, una educació individualitzada, en la
línia d'atenció d'una escola privada.
I,
aquesta atenció individualitzada, personalitzada, des del meu punt
de vista és un gran privilègi. Estem vivint en un poble, la comarca
a la que pertany és la més pobre de Catalunya, però, per ser
capital de comarca, gaudeix d'uns recursos que, d'altres pobles, amb
la mateixa quantitat de població no en poden gaudir. L'activitat
econòmica és gairebé inexistent, les possibilitats de trobar
feina, semblants, però l'educació dels nostres fills és un regal!
1.
Document per a l'organització i funcionament de les escoles i
centres públics d'educació especial. Curs 2010-2011. Departament
d'educació. 2010 pp.18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada