Tot i que podem partir
d'una imatge aparent que situa la funció del psicopedagog dalt
d'una relació vertical, en tant que, com a posseïdor d'un
coneixement, es troba en disposició de proporcionar un ajut/consell
que un altre, el demanador, sol·licita; per fortuna, l'enfocament
constructiu que subjeu en la nostra actuació ens obliga a establir les bases per a la construcció d'un context d'encontre, per tant, en el
marc d'una relació horitzontal on, amb la negociació, promoure un
aprenentatge significatiu per a la resolució del problema. Hem de partir d' una concepció respectuosa amb el saber de tots els
participants com a base per a, en aquest context d'encontre o, com
defineix la Isabel Solé, un context de col·laboració, fer front
les dificultats, mitjançant la construcció conjunta del coneixement
necessari per tornar a l'estat neguentròpic tant desitjat.
Però, la creació
d'aquest escenari implica la bona predisposició de totes les parts
que participen. Què fer doncs, quan ens trobem al bell mig d'un
escenari oposicionista?
Doncs,
clarificada la demanda inicialment efectuada per la mestra- tutora
del nen que en les classes dels especialistes manifestava conductes
que feien difícil el desenvolupament normalitzat de la classe,
obligava a planificar una intervenció en què esbrinar què succeïa en les sessions d'especialitats que no succeïa en les classes del
dia a dia amb la mestra tutora.
S'imposava doncs, una observació en
context i un registre acurat del repertori conductual que es
posava de manifest: Esbrinar què diferencia les classes, com
interactua el nen en unes i altra, quina és la relació que aquest
manté amb les diferents mestres responsables en el quotidià
d'aula,... Però, aquesta planificació implicava la nostra entrada en l'aula
i, les mestres que manifestaven tenir el problema havien fet servir
la mestre tutora com a interlocutora.
Per tant, introduir-se,
aportant material de treball per afavorir situacions que possibilitin la dissolució del problema en petit comitè, entre les mestres implicades, era una possible
opció inicial tot sabent que, el retorn dels resultats podria justificar la nostra
presència en el sí de l'aula, aquest cop, duent a terme la nostra
planificació inicial de la intervenció.
El
problema? Que el temps córre! “Obstacles per al canvi”1
. I, una de les dots imprescindibles és l'escolta activa, aquella
que no únicament et permet centrar la informació que et proporciona
l'interlocutor amb el que mantens una retroalimentació, sinó a més
despullar-la de possibles connotacions. No us sembla?
1Pozo
et al. “Competències professionals de l'assessor pedagògic”
En Monereo, C (coord.) (2003)Models d'orientació i intervenció
Psicopedagògica.UOC
Estic d’acord amb les teves afirmacions Maribel, puc assenyalar que en el meu cas la psicopedagoga que tinc de tutora al centre té molt bona relació amb la resta de professionals amb els quals treballa i veig com justament aquesta bona relació ajuda a poder desenvolupar la seva feina sense dificultats afegides que hauria d’abordar. La clau és el treball transversal i l’escolta activa és una de les eines del psicopedagog.
ResponEliminaUFf! Saps Manel, a vegades hi penso i em fa una mica d'Ai! al Cor!
Eliminahola Maribel, estic d'acord amb això que comentes de poder fer primer un apropament inicial, doncs jo també he comprovat que la tasca del psicopedagog al centre, encara que respectat per tots/es, sempre hi ha més reticéncia a la reflexió d'allò que es fa que potser no és adequat o del tot correcte per a un alumne determinat, fet que no sempre és acollit amb agrad, i per tant près com una crítica, encara que constructiva. Si alguna cosa m'està ensenyant la psicopedagoga del meu centre de pràctiques, és que sempre hem de vigilar el què i el com es fan aquests judicis de valor, que de vegades, és millor reconduir, com bé has exposat, potser proposant accions complementàries. Per això és tant important l'escolta activa per part de tots, i l'implicació i compromís al canvi.
ResponEliminaSalutacions,
Carolina Fdez
Absolutament d'acord amb tu i, em sembla a mi que seria de Sentit Comú, no? Però, diuen que el "Sentit Comú" és el menys comú dels sentits!
Elimina