L'escolta... activa, si us plau!

Tot i que podem partir d'una imatge aparent que situa la funció del psicopedagog dalt d'una relació vertical, en tant que, com a posseïdor d'un coneixement, es troba en disposició de proporcionar un ajut/consell que un altre, el demanador, sol·licita; per fortuna, l'enfocament constructiu que subjeu en la nostra actuació ens obliga a establir les bases per a la construcció d'un context d'encontre, per tant, en el marc d'una relació horitzontal on, amb la negociació, promoure un aprenentatge significatiu per a la resolució del problema. Hem de partir d' una concepció respectuosa amb el saber de tots els participants com a base per a, en aquest context d'encontre o, com defineix la Isabel Solé, un context de col·laboració, fer front les dificultats, mitjançant la construcció conjunta del coneixement necessari per tornar a l'estat neguentròpic tant desitjat.

Però, la creació d'aquest escenari implica la bona predisposició de totes les parts que participen. Què fer doncs, quan ens trobem al bell mig d'un escenari oposicionista? 

Doncs, clarificada la demanda inicialment efectuada per la mestra- tutora del nen que en les classes dels especialistes manifestava conductes que feien difícil el desenvolupament normalitzat de la classe, obligava a planificar una intervenció en què esbrinar què succeïa en les sessions d'especialitats que no succeïa en les classes del dia a dia amb la mestra tutora. 

S'imposava doncs, una observació en context i un registre acurat del repertori conductual que es posava de manifest: Esbrinar què diferencia les classes, com interactua el nen en unes i altra, quina és la relació que aquest manté amb les diferents mestres responsables en el quotidià d'aula,... Però, aquesta planificació implicava la nostra entrada en l'aula i, les mestres que manifestaven tenir el problema havien fet servir la mestre tutora com a interlocutora. 

Per tant, introduir-se, aportant material de treball per afavorir situacions que possibilitin la dissolució del problema en petit comitè, entre les mestres implicades, era una possible opció inicial tot sabent que, el retorn dels resultats podria justificar la nostra presència en el sí de l'aula, aquest cop, duent a terme la nostra planificació inicial de la intervenció.

El problema? Que el temps córre! “Obstacles per al canvi”¹ . I, una de les dots imprescindibles és l'escolta activa, aquella que no únicament et permet centrar la informació que et proporciona l'interlocutor amb el que mantens una retroalimentació, sinó a més despullar-la de possibles connotacions. No us sembla?

1Pozo et al. “Competències professionals de l'assessor pedagògic” En Monereo, C (coord.) (2003)Models d'orientació i intervenció Psicopedagògica.UOC