En
una reunió de CAD, la tutora de P4 explicà que els mestres
d'especialitat s'havien queixat de forma reiterada dels comportaments
d'un nen durant les seves classes. Però, també ens fa saber que el
nen amb ella, que és la major part del temps, es mostra “dolç,
molt bo i, un pèl tímid...”
Cal
destacar a més l'interès de la mestra tutora en aprofitar qualsevol
moment de la conversa per insistir en descriure la bona manera de fer
d'aquest alumne, absolutament oposada a la descrita pels mestres
d'especialitat. Per tant, si més no, resultava significativa la
distància que separava la descripció del comportament del nen entre
uns i l'altra.
A
la setmana següent, la psicopedagoga tenia concertada una entrevista
amb la tutora per parlar de les possibles actuacions adreçades a la
millora del comportament d'aquest alumne. Havia preparat material per
promoure la intel·ligència emocional en el grup de referència del
nen, i per tant, amb el nen com a part d'aquest grup en què es troba
immers.
Penso
que l’assessorament en
l’àmbit del professorat ha
de treballar cap a la comprensió i la consideració dels diferents
processos i ritmes dels alumnes, i ajudar al professor a ajudar a
l’alumne, posant al seu abast els recursos necessaris per tal
d’aconseguir els seus objectius.
I,
en el marc d'un enfocament d’assessorament educacional constructiu,
en què s'ha de potenciar l’autonomia dels diferents actors del
procés educatiu, l'espai dedicat a l'assessorament de la mestra
tutora va permetre l'anàlisi i la reflexió sobre el cas concret i,
sobre la necessitat de promoure la qualitat de la convivència, i la
necessitat de potenciar i millorar la col·laboració entre tots els
actors. Doncs, en aquesta situació, es feia necessari analitzar i
reflexionar sobre les possibles raons per les quals el nen mostra comportaments tan dispars per tal d'impulsar l'ajut ajustat, en el
marc del grup de referència.
Acordem finalment una data per una propera reuníó per tal de valorar el resultat de la reflexió amb els mestres d'especialitats i, la possible incidència de les activitats en el grup-classe, i en el nen objecte de l'actuació, com a conseqüència de la seva posada en pràctica.
Què
en penseu?
Ho sento, però hi ha coses que no entenc.
ResponEliminaNo em queda clar si és necessària una actuació.
Per què hi ha aquesta diferencia de criteri entre tutura i altres professors?
Si la tutora no detecta cap problema, perquè ha de ser la tutora qui faci una actuació?
De fet, Carlos, a mi se'm va plantejar el mateix dubte.
ResponEliminaEn inici, no entenia les raons que portaren la Psicopedagoga a proporcionar eines de treball a la professional que no tenia problemes amb el nen. Em semblava, igual que a tú, que calia preguntar-se més aviat sobre les classes, el quotidià d`aula de les professionals que sí havien manifestat tenir problemes amb la conducta del nen.
I, donant-li voltes... vaig pensar que d'altres raons debíen existir. Pot ser més relacionades amb el tarannar de les docents d'especialitats, ... no t'ho sembla?