Una inquietud

Avui la jornada de pràctiques ha estat genial!! :) Una darrera l'altra han estat totes experiències enriquidores i colpidores que he tingut l'oportunitat de presenciar. 


Com cada dimarts, es celebra la reunió de la CAD. 


Entre les coses que s'han treballat, s'ha expressat  la necessitat de prendre una decisió respecte de si un alumne ha de romandre el proper any, per tal de proporcionar-li un temps extra per a la seva maduració i consolidació. Es reconeix per cada un dels membres presents a la CAD que la decisió és difícil. Ja en una reunió anterior de la CAD es valorà positivament que repetís per proporcionar-li l'oportunitat de consolidar tot el que s'havia treballat fins al moment. Però en aquesta nova reunió, nous arguments es posen a l'abast i, el dubte es sembrat més enllà de la indecisió que plana sobre el seu mestre tutor.


Em cal però esmentar que és justament en aquesta nova oportunitat de reflexió que el tutor expressa trobar-se en un veritable dilema, doncs no sap quina pot ser la decisió més encertada i és quelcom que l'amoïna. Justament reflexiona en veu alta sobre si el coneixement del progrés dels seus antics alumnes, un cop són a l'institut, l'ajudaria en certa manera a prendre la seva decisió, doncs es troba que realment tractant-se d'una decisió que troba tant important i colpidora pels seus alumnes, li caldria poder rebre un retorn de l'evolució d'aquests un cop els ha perdut de vista. Entre altres coses perquè aquesta informació el serviria per aprendre sobre les conseqüències derivades, encara que només sigui en part, de les seves decisions i, per considerar altres possibilitats si es dóna el cas. 


Aquesta reflexió el porta a realitzar una pregunta directa a la psicopedagoga de l' EAP, tot pensant que ella també treballava amb els seus alumnes un cop arriben a l'institut. Però, tot i que la distància que separa les dues professionals és una taula, ella no és la responsable directa de l'orientació psicopedagògica a l' Institut i, tot el que pot oferir és preguntar la companya sobre alguns alumnes concrets. 


Es valora la possibilitat de materialitzar aquest tipus de retorn, tot i que, com sabem, res fa preveure com continua el desenvolupament dels nois i noies, un cop abandonen l'escola. 

Penso que la Psicopedagoga ha rebut una demanda explícita i, per tant, té la possibilitat d' obrir un espai per a la concreció d'aquesta que la permeti tant constatar la informació facilitada pel mestre tutor en el decurs d'aquesta reunió com la concreció dels agents implicats. Disposar de les estratègies necessàries per l'obtenció de la informació necessària ja sigui a través dels professionals que hi treballen directament com la seva contextualització i delimitació, pot funcionar com a guia dels docents en l'anàlisi i reflexió compartida, amb una finalitat clara de contenció emocional, de revisió en equip i de generació de propostes vinculades a l'acció i dilució d'aquesta angoixa. Sota el meu parer el procés de presa de decisions vincula tot l'equip, com a resultat d'un procés de reflexió conjunta i corresponsabilitat.


Per tant, la psicopedagoga té aquí una boníssima oportunitat per promoure la construcció de xarxes entre tots els agents de la comunitat educativa per tal de resoldre una inquietud que de ben segur és compartida. Doncs, diferents centres docents de la ZER envien alumnes cap a l'Institut.

1Mercer, N.(1995) La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos. Paidós. Barcelona