Dilluns
passat vaig assistir a la meva primera reunió de la Comissió
d'Atenció a la Diversitat d'un centre d'ensenyament secundari.
Integrada
pels Tutors de cada curs, professionals de l'Equip d'assessorament
Psicopedagògic (EAP), professor d'orientació educativa i el
coordinador d'etapa. En l'escola d'educació primària comptàvem a
més amb la presència continuada del Director del centre, el
coordinador pedagògic i al professional de la USEE.
L'estructura
procedimental de la reunió va ser semblant a aquelles que ens havíem
acostumat a observar al llarg del pràcticum 1, en una escola de
primària. Aprovació de l'acta de la reunió anterior,
l'explicitació de les estratègies que fins al moment fan servir els
docents per ajustar la programació a les necessitats específiques
del grup-classe i, atendre la diversitat a l'aula (l'adaptació de
materials i la reubicació de l'alumnat a l'espai aula en funció de
les seves necessitats, són les formes més utilitzades), el
seguiment dels alumnes amb necessitats educatives especials i la
proposta de plan individualitzats si cal, ...
La
manca de recursos es fa palesa al llarg del desenvolupament de la
reunió. Els efectes de la crisi no únicament evidencien la
presència d'alumnes sense el material necessari per dur endavant el
curs en un marc de normalitat si no a més, l'explicitació d'un
nombre considerable d'alumnes la manifestació conductual dels quals
posen de manifest la necessitat d'un reforç per tal de dificultar el
seu despenja'ment'
del sistema. Alguns d'ells tot just acabats d'arribar a l'etapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada