dijous, 24 d’octubre del 2013

Bones i no tan bones notícies!!!



"Gadamer dice...la experiencia no puede ahorrársela nadie, es decir, 
que nadie puede aprender de la experiencia de otro a menos que
 esa experiencia sea de algún modo revivida" (Larrosa,1996)


Dimarts, l'activitat va ser ben diferent i, sobretot atapeïda de noves i velles experiències.
Una mica de posada en comú per tal de concretar les meves pràctiques en l'escola de primària, una mica de valoració d'un alumne com a resultat d'una demanda del seu mestre i, la reunió de la Comissió d'atenció a la diversitat! I, entre mig una visió celestial!!!

En la conversa amb la meva tutora van posar en comú els elements amb què comptàvem per dur a terme la planificació que havíem previst al final de semestre passat. 

Diverses circumstàncies adverses havien propiciat que comencés més tard, amb la qual cosa no es podia comptar ni amb el temps planificat ni amb els casos. Calia, doncs, una redefinició de la planificació inicial, ajustada al moment actual i a les circumstàncies contextuals que se'ns presentaven. 

Però la possible solució no em va desagradar ja que es planteja treballar els diferents moments d'actuació del psicopedagog a través del seu treball en diferents casos. No podré seguir tot el procés des de la demanda i/o detecció al diagnòstic, passant per la planificació, la implementació i l'avaluació de resultats amb la previsió de possibles reconduccions del pla, en un únic subjecte que era un dels objectius que més m'interessava però, penso que podré adquirir experiència treballant en els diferents moments, encara que de forma fragmentada, a través de diferents casos.

Ara toca concretar els casos sobre els que podré treballar les diferents fases.

Un entrebanc se'ns presenta, en tant que no podré fer seguiment dels casos en què d'una forma o altra, havia intervingut i treballat durant el primer pràcticum, entre altres coses perquè no formen part dels actuals casos en seguiment a l'EAP.

El cas més significatiu per a mi va ser el del nen al que li vam fer una observació en context que va donar lloc a l'elaboració d'una economia de fitxes. Acabades les meves pràctiques, no es va poder fer el seguiment de l'evolució de les conductes del nen que es pretenia extingir. I, en aquest nou curs la seva nova  professora ha decidit, de moment, no donar-li continuïtat a la tècnica mentre no tingui raons de pes. Així, per les raons que sigui, de tipus maduratiu o perquè la estratègia plantejada va donar el seus fruits..., com a mínim, podem dir que en aquests moments aquest nen no mostra les conductes que en el seu moment van donar lloc a la seva valoració i confecció de l'economia de fitxes.


Sense deixar d'alegrar-me per una possible bona evolució del cas, no negaré que he invertit temps tot pensant en la necessitat d'efectuar un seguiment i valoració en diferents moments, per tal de veure el desenvolupament i, la possible evolució de l'economia de fitxes inicial, incorporant graus de dificultat (encadenament de seqüències conductuals,...). Quelcom que espero podré planificar i implementar en una futura actuació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada