La reunió serví per exposar l'informe realitzat arrel dels resultats obtinguts a través de l'observació de camp que vàrem efectuar i, d'altres informacions obtingudes. Es va fer una breu explicació en què també plantejarem els objectius a treballar a curt termini i de l'actuació pensada, de la mostra del material pensat per assolir-los, el dossier orientatiu amb tota la informació que acompanya la metodologia i amb un breu repàs de la informació continguda per tal de clarificar les tècniques a emprar junt a l'economia de fitxes, la recollida d'informació respecte de les possibles recompenses efectives per al petit, per tal que aquest pogués intercanviar els seus SMILES acumulats com a resultat d'un bon comportament,...
Avui, ha estat una mica estressant. Calia enllestir tant el quadern que farà servir la mestra durant les minitutories que efectuarà amb el petit en acabar la classe, és a dir al final del matí i al final de la tarda, per tal d'avaluar junts el seu comportament i atorgar els SMILES que corresponguin. I, enllestir el dossier amb les orientacions per a la mestra.
Però, finalment ho hem aconseguit!!! I, companys, què xulo!!! Tinc Fe que funcioni encara que sigui pel goig que fa. Penso com la Marina, només per voler veure tot ple de caretes somrient, ja et motiva a voler aconseguir-ne més, oi! Perdoneu, Amor de madre!!! Ens ho hem currat molt i molt! Amb la portada xula, la butxaqueta per guardar els smiles que no s'estiguin fent servir en aquell precís instant, la plastificació dels fulls que fan l'economia de fitxes reutilitzable,... i, el cartell per a "la cadira de pensar".
Cosa curiosa! Varem pensar durant la reunió que calia explicitar una resposta clara per extingir una conducta negativa, que servís d'exemple per als espectadors. Quan el nen fa una conducta valorada negativament cal aplicar una tècnica d'extinció i, cal que quedi clar per a tothom que aquella no és una conducta valorada positivament sinó negativa, per tant, requereix d'una resposta que serveixi també d'exemple de la resta de companys que ho presencien, si no volem que es reprodueixi. Aplicar el time out, és a dir, separar el nen de la dinàmica pot ser no sigui apreciat per tothom. I, és per això que varem veure la necessitat de situar a l'aula una "cadira de pensar" per enviar allà al nen a què reflexioni sobre la seva conducta, per tal de fer-ho més entenedor. Així que, a la contraportada del dossier podeu apreciar el cartellet que la mestra haurà d'enganxar en la cadira habilitada a l'efecte.
Bé, estic contenta de com ha quedat. Es nota no? Ara, a veure si tenim sort i la cosa funciona!!!
